Aquest 2025 s’ha establert un nou rècord a la Travessa Joan Jubany. Miquel Castellote, trenta anys, nascut a Barcelona l’any 1995 ja és un referent a la JJ. Primer corredor que aconsegueix baixar de les 18 hores. Des de 2016, any en què va néixer la JJ, ningú havia aconseguit apropar-se a la milllor marca registrada del moment. Aquesta estava en mans del portuguès David Quelhas (18 h 47 min) que és qui ha conservat aquest registre durant cinc anys (2021-2025). El 2024 Miquel Castellote ja va intentar batre el rècord del portuguès, però problemes físics el van obligar a abandonar al coll de Sotllo. Un any d’espera, intensos entrenaments i sobretot molta paciència han sigut essencials abans de tornar-ho a intentar. Finalment ha valgut la pena. El passat 26 de juliol, una vegada més, en Miquel es va afrontar a la Joan Jubany. I no només va aconseguir ser finisher sub 24 sinó que va rebaixar el rècord en 51 min deixant l’estratosfèrica marca en 17 h 56 min.
La Joan Jubany, coneguda com la JJ, ja és considerada com la Travessa més dura de tot el Pirineu. La JJ és un repte únic i diferent, però alhora difícil d’aconseguir. Els números parlen per si sols. Quinze finishers sub 24 h en cinc anys. Que té aquest repte de complicat? Perquè el tant per cent d’abandonaments a la JJ està a prop del 70%? Fins ara, tots els corredors que han aconseguit vèncer a la bèstia negra del Pirineu han arribat a la mateixa conclusió. Només fan falta tres coses per poder ser finisher sub 24 h i entrar a formar part a la llegenda de la Travessa; una excel·lent preparació física i mental i al mateix temps que en el dia de l’intent tots els astres quedin totalment alineats.
He pogut tenir una conversa amb en Miquel després de la seva JJ i aquestes han estat les seves paraules
Què et va semblar la JJ?
És un repte d’alta muntanya espectacular. El vaig conèixer a través de la revista Vèrtex i de seguida em va cridar l’atenció. Des d’un primer moment em va semblar que el rècord era factible i això em va motivar molt a preparar-me per intentar batre’l. L’any passat volia reconèixer tota la ruta en dos dies, però per culpa del mal temps, només vaig poder fer la segona meitat de la travessa. És a dir, del coll de Sotllo fins a Àreu. Uns dies més tard feia el primer intent a la JJ sense conèixer la primera part, però problemes musculars em van fer abandonar al final del Tram 5. Entre que ja havia reconegut la segona part i aquest primer intent ja tenia la travessa visualitzada. Ha estat aquest últim any quan m’he preparat molt i així venir a superar el rècord.
El tram més complicat de la travessa…
La cresta dels mals hiverns. És a dir, des del Pic de Baiau fins a la Roca Entravessada. Sense tenir cap pas difícil passes una bona estona per un terreny molt exposat i això t’obliga a estar molt concentrat. Després hi ha la via Gabarró, però només té quatre passos molt concrets. Finalment, hi ha la famosa baixada de Tres Pics on s’ha d’anar en molt de compte tot i que són pocs metres de desgrimpada.
Algun punt crític durant la travessa?
Pel que fa a dificultat no he tingut massa problemes. En l’àmbit físic podria dir que tant en l’intent de l’any passat com aquest que l’he feta, el punt que potser m’ha costat més ha estat una part del Tram 4. Concretament, recordo la forta i llarga baixada des de la Punta Romazet fins a l’estany d’Aresta i d’aquí la inclinada i llarga pujada fins al Pic d’Aresta. Aquesta part si no et dosifiques bé et pot passar factura més endavant. Del Pic d’Aresta fins al Pic de Sotllo la ruta passa per la part més alta de tota la Travessa. És en aquest punt, on les dues vegades que hi he passat, he notat més l’alçada i això m’ha desgastat muscularment.
Se’t va trencar un pal al principi de tot…
Cert. Es va trencar un pal al Pic de Norís, al principi del Tram 2. En un primer moment vaig pensar que m’afectaria psicològicament per la incertesa de com aniria a les pujades. De seguida vaig pensar en positiu arribant a la conclusió que un pal més o un pal menys no em m’havia d’afectar tant de cara al resultat final. A partir d’aquí vaig poder comprovar que amb un sol pal ja tenia aquell punt d’equilibri que necessitava i la tracció suficient. De totes maneres si per algun motiu hagués quedat sense els dos pals també hauria seguit. Soc d’aquells que sempre penso que s’ha d’anar endavant!
A vegades encara hi ha gent que diuen que com és possible tantes hores per només fer 57 km…
El primer que els hi diria és que vagin més a la muntanya. Queda clar que tot depèn del terreny a on et poses. Hi ha activitats a l’aire lliure que necessites moltes hores per fer pocs kilòmetres i aquesta Travessa és una d’elles. A la JJ influeixen moltes coses; el terreny és tècnic i amb forts desnivells, el tipus de roca, tant pots passar fred a primeres hores com passar-ho malament per la calor al migdia…
A part del desgast psicològic, afegir que són moltes hores a certa alçada i el cansament físic és considerable. Ah! I només hi ha quatre punts d’aigua. Així i tot, hi ha l’opció de baixar a algun estany per recollir aigua i tornar a pujar.
Vas trobar molta gent?
Els primers que vaig trobar van ser en David Delicado i en Jordi Bartrina que també intentaven la JJ. Ells havien sortit dotze minuts abans que jo i els vaig passar pujant al Monteixo. Més endavant, a la Pica Roja, un noi que anava sol i una parella, els tres francesos. A la Pica d’Estats i al Pic Verdaguer, com és habitual, hi havia molta gent. I finalment un basc que em va acompanyar pujant al Pic de Sotllo. Per tantes hores d’activitat considero que vaig trobar molt poca gent.
És un dels reptes més durs al que t’has afrontat?
Sense cap mena de dubte és el més dur que he fet fins ara. Tant per hores, com per desnivell, com per exigència mental i tècnica amb certa perillositat.
Com afecta més la travessa, físicament o mentalment?
Jo diria que això depèn de cadascú. En el meu cas més físicament, però sí que mentalment té aquest punt on t’adones que com més avances més desgastat estàs. Hi ha passos on has d’anar molt concentrat i això amb les hores et va passant factura. O inclús estàs en un punt de la Travessa i saps que s’apropa un pas més tècnic o una cresta més exigent i això també va sumant al cansament mental.
Com t’has sentit l’endemà de la Travessa?
Primer de tot molt feliç per l’objectiu aconseguit, per les sensacions i l’aventura que he viscut. Físicament, les cames adolorides sense arribar a tenir agulletes perquè la veritat no acostumo a tenir-ne.
La meteorologia no estava molt clara, oi?
En un principi les previsions eren de pluja durant la nit i matinada que és just quan havíem de sortir, però finalment els pronòstics van canviar. Així i tot, quan en començar feia fred per ser un mes de juliol. Vaig sortir amb malles sota els pantalons curts i tèrmica a la part de dalt. A tota la carena que va cap a Baiau bufava vent de nord, per tant, intentaves buscar les parts menys exposades a ràfegues fortes de vent. La sorpresa va venir quan en arribar a la portella de Baiau, tota la roca estava molla. Passar el Tram 3 va ser més lent del previst. A partir de les onze del mat el cel es va anar obrint fins a tenir una tarda bastant assolellada. La calor no va ser excessiva. La mitjana de la temperatura va ser entre 5 C i 15 C durant tot el dia. Per mi el dia perfecta per afrontar-te a la JJ.
Què passa amb la famosa baixada de Tres Pics?
Senzillament tenir experiència en passos de tercer. És una baixada curta, però bastant vertical que acaba en un pas de desgrimpada de roca. No és difícil, però necessita pràctica en aquest tipus de terreny. És un lloc que si no estàs bé, tant físicament com mentalment, pots estar molta estona pensant per on baixar. Ara bé, per mi, hi ha passos més delicats a la cresta dels mals hiverns que la baixada de Tres Pics.
Com es pot interpretar que en Jan Ballbè et vingués a veure en un punt de la Travessa i t’acompanyés una estona?
Des d’un primer moment vaig decidir fer la JJ en autosuficiència, és a dir, ningú em va fer cap avituallament ni tampoc em vaig anar a amagar res dies abans de l’intent. D’ençà que vaig sortir d’Àreu que duia al damunt tot el que necessitava per la Travessa. El Jan amb qui tinc certa amistat li feia gràcia venir a veure’m a la zona de Baborte. Així i tot em va trobar abans, just als estanys de la coma de Sotllo, i d’aquí vam anar junts fins al coll de Sallente. Estona abans, per mòbil, em va demanar si necessitava líquid, menjar o inclús un pal en substitució del que se m’havia trencat al Pic de Norís. Sempre m’hi vaig negar perquè com he dit, volia fer la JJ sense l’ajuda de ningú. Inclús l’estona que vam anar junts li vaig demanar que sempre anés darrere meu i que en cap cas es posés davant per guiar-me o fer-me de llebre. En resum, no volia que canvies ni crec que va canviar l’estil en com havia decidit fer la JJ. Ara bé, agraeixo l’estona que va estar amb mi i així poder parlar una estona. Com he dit abans, a la Joan Jubany passes moltes hores sol.
Quin consell donaries a les persones que volen venir a fer la JJ sense conèixer res del recorregut?
Crec que és totalment imprescindible venir abans i fer algun reconeixement si realment vols ser finisher de la JJ. Evidentment que pots acabar sense haver vingut abans, però penso que faràs un temps molt lluny del que podries fer de si abans has vist el recorregut. Penso que per gestionar mentalment i físicament la JJ has d’haver vingut abans.
Què diries a algú que vol fer un bon temps a la JJ?
És bàsic entrenar desnivells i hores a la muntanya. Tirades llargues a baixa intensitat. Ara bé, també és molt important entrenar el cap a terrenys exposats. Ah! I venir aquí aclimatat et pot ajudar i molt, a què gran part del recorregut es fa per sobre dels 2.500 m
Parlem de l’alimentació…
Soc vegetarià. No menjo cap mena d’animal, però puc menjar ous i làctics (tot i que no consumeixo llet de vaca). Intento portar una dieta ben planificada a través d’un nutricionista. Ell es va cuidar de què no em faltés cap nutrient i al mateix temps saber quin era el meu pes ideal a l’hora d’entrenar i de recuperar-me amb més facilitat.
La gent es queixen del Tram 7, que li passa?
És un Tram diferent de la resta dels altres. Deixes de fer cims importants en desnivells destacables i passes a fer una carena més suau. Ara bé, quan portes 40 km amb 6.000/+ tot es fa dur. Les pujades que queden, en general, ja no les pots córrer perquè la fatiga et passa factura. Cal afegir que si arribes al bosc de Tudela de nit, és difícil orientar-se. És un bosc espès i brut de branques que fa que et desesperis una mica, però si ho fas amb calma i decisió es passa bé. En resum, el Tram 7 es fa llarg i agònic. Et sembla que s’acaba aquest malson, però l’arribada a Àreu es fa eterna.
Diuen que la pujada al Monteixo pot determinar l’èxit o el fracàs…
Comences fresc i de cop i volta et ve una pujada molt forta. La veritat és que és molt fàcil pujar més de pressa del que toca. Aquí ve que vaig decidir anar amb pulsòmetre i intentar, en el meu cas, no passar de 145 pulsacions per minut. Soc conscient que en alguns moments vaig pujar de pulsacions, però de seguida intentava tornar al ritme que em tocava. Penso que perdre cinc o deu minuts a la pujada al Monteixo surt a conte.
Quina és la teva vida com a corredor?
Vaig començar a córrer el 2017. El que més m’agradaren eres les mitges i maratons de muntanya. Si podien ser tècniques molt millor. Al principi la meva il·lusió i objectiu era acabar-les, però amb el temps cada vegada he estat més exigent amb mi mateix fins a agafar un entrenador personal. Fins ara, a part de fer kilòmetres verticals. He fet curses de 70 km com per exemple Bastions i Transvulcània entre d’altres. Així i tot, mai havia fet més de 10 h de cursa fins que he vingut aquí. La JJ amb només 57 km ha trencat tots els esquemes.
Com veus el rècord que has aconseguit a la JJ?
Penso que la marca que tenia en David Quelhas (18 h 47 min) era una marca molt bona i que per fer aquest temps havies d’anar molt de pressa. Després d’acabar en menys de 18 h penso que encara es pot anar més de pressa. Ara bé, has d’estar entrenat per anar a un ritme molt constant durant moltes hores sense tenir cap defallida important. Estic segur que vindrà gent a rebaixar la marca, però també és cert que s’han d’alinear molts factors per aconseguir-ho com poden ser l’entrenament, no patir cap incidència, que et respecti la meteorologia, no tenir problemes intestinals…
La JJ sempre dona alguna sorpresa i que tot et vagi de cara és realment molt complicat.
La JJ més personal en 30 preguntes flash:
Un lema:
S’ha d’aguantar!
Un cim de la Travessa…
El Sotllo. Té una vista brutal!
Fas algun tipus de dieta?
Soc vegetarià.
La JJ al juliol, agosto o setembre?
Juliol 100%, més llum i dies més frescos.
A on vas dormir la nit abans de la JJ?
En una tenda mig esparracada al càmping d’Àreu.
Quantes hores vas dormir abans de la Travessa?
Sis hores estirat.
Vas prendre algun tipus de làctic abans de començar?
No.
Quants litres de beguda portaves a la sortida?
Quatre bidons; dos de 500 ml d’aigua i dos de 500 ml de malto dextrina amb fructosa.
Amb quines vambes has fet la JJ?
Inov-8 TRAILFLY G 270.
La JJ amb pals o sense?
Amb pals, però un es va trencar al segon cim, el Norís.
Crema protectora solar o sense?
El dia de la JJ amb crema.
Barretes o gels?
Normalment gels però el dia JJ barretes, gels, pa de llet amb codonyat i barretes de gominola.
Prefereixes les pujades o les baixades?
Les pujades.
Calor o fred?
Pel rendiment millor el fred.
Buff, cinta o gorra?
Al cap gorra, però el dia JJ ho portava tot.
Sortida o posta de sol?
Sortida de sol tot i que ahir va ser descafeïnada.
Vas utilitzar el mòbil durant la Travessa?
Sí però poques vegades.
Llac o estany?
Normalment dic estany.
Isards, muflons, voltors o trencalòs?
Isards.
És pitjor passar set o gana durant la Travessa?
Set sense cap mena de dubte.
Què faries en cas de tempesta a la cresta dels mals hiverns?
Avaluar si pots passar i si no girar i tornar de pressa per on he vingut.
En cas d’una pájara que fas?
Baixar el ritme. Menjar, beure i seguir.
Un lloc de la Travessa per seure i gaudir del paisatge…
El coll de Sallente té unes vistes espectaculars!
T’agradaria més heure l’os o el llop?
M’encantaria veure l’os!
Va ser més emocionant quan vas passar per la Pica d’Estats o quan vas arribar a Àreu?
A la plaça d’Àreu!
Quina beguda prefereixes una vegada ets finisher?
Com vas poder comprovar, un Aquarius de llimona.
Cal tenir respecte a la JJ?
Sense cap mena de dubte.
La JJ en poques paraules.
Un gran repte de muntanya.
Vas arribar sense cap rascada a les cames?
Sense cap rascada. Només un petit trau a la mà.
Em vas maleir en algun moment de la Travessa?
Potser al bosc de Tudela…
