El passat 4 de juliol de 2024, els corberencs Guillem Aubach (cerdanya skimo team) i Xavi Escrig (SAC) es disposaven a pujar la ELA i MSD al sostre de Catalunya. Tot i així tenien molt clar que no volien fer-ho per una ruta que fos massa transitada. Volien quelcom més, un repte diferent, alguna cosa que transformés el seu repte personal en pura adrenalina. És per això que van escollir la Joan Jubany. Aquesta travessa de 30 cims, tots ells dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu els tenia capficats de feia temps. Aquesta ruta és la més complexa per arribar des d’Àreu fins al cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats. Un terreny tècnic, completament alpí, de 57 km i pràcticament 7.000/+. Es tractava d’anomenar a cada un dels trenta cims el nom d’una persona que pateix o malauradament ha patit aquesta malaltia al llarg de la seva vida. El seu gran objectiu era la màxima difusió i enviar un missatge als polítics, que d’una vegada per totes, es faci una llei digna que ajudi a totes les persones que pateixen aquesta malaltia. I així va ser que el seu missatge va tenir ressò a TV3 i al 3/24. Sense cap dubte, a día d’avui, ha sigut la JJ més vulnerable de totes, de les que hi ha una causa al darrere i de les que val la pena reflexionar.
Guillem Aubach que viu a Llívia (Girona) des de fa temps, va ser finisher amb un temps de 20 h 51 min i això el feia entrar al top ten -24 h de la travessa JJ, mentre que en Xavi Escrig es va veure obligat a abandonar a causa de problemes estomacals que va patir a la zona d’Aresta (tram 4). En aquest punt, en Xavi es va veure obligat a perdre ràpidament alçada i baixar cap a l’estany d’Estats per poder-se refer. Al punt on es van separar, prop de Canalbona (a punt d’entrar al tram 5), en Guillem es trobava bé físicament. Així i tot no les tenia totes a l’hora d’acabar la travessa. Sí que tenia clar quin era l’objectiu. Pujar l’ELA i MSD al cim de la Pica d’Estats i així ho va fer quan després de pujar per la mítica via Gabarró va trepitjar el sostre de Catalunya pels voltants de les cinc de la tarda. Baixant en direcció al coll de Sotllo, en Guillem es va anar trobant cada vegada millor i va ser quan va decidir intentar dominar a la bèstia negra, tal com alguns ja coneixen a la JJ. Mentrestant en Xavi, que ja s’havia recuperat, va pujar el coll de Sotllo per intentar retrobar-se amb en Guillem, però aquest ja havia passat per la zona del Sotllo. La causa benèfica del perquè d’aquesta Joan Jubany i la valentia dels dos, en Guillem per continuar sol davant la incertesa del que es trobaria i en Xavi per posar tot el seu esforç i tornar a pujar per retrobar-se amb en Guillem, els han fet dos referents més que entren a formar part de la història de la JJ.
Primeres impressions després de la JJ:
Guillem:
- En un primer moment volíem fer la part catalana de la trans pirenaica, però parlant amb en Jan Ballbè i coneixent la JJ a través de la revista Vèrtex va ser quan vaig canviar d’opinió.
- L’estratègia per afrontar la JJ no és gens fàcil. No saps mai si la pujada al Monteixo és massa lenta o massa ràpida.
- De nit, en anar del Monteixo al pic de Norís vàrem passar diferents fites que ens pensàvem que eren cims de la travessa, però en arribar finalment al pic de Norís (segon cim ) va ser quan ens vàrem adonar de la grandiositat de la JJ.
- Vaig patir alguna rampa quan portava quatre hores de travessa! No entenia res! Per uns moments vaig pensar que era pell! Però a l’arribar al tram 3 em vaig recuperar i vàrem passar la zona del Roca Entravessada molt bé.
- Sis hores després de l’inici li vaig dir amb en Xavi que si l’acabàvem em sentia més que satisfet
- L’ésser humà és així de “cabró”! Quan un té una “pájara” l’altre se sent més poderós!
- Vaig tenir cert neguit quan vaig deixar al Xavi, però va ser ell qui em va animar a seguir perquè en aquells moments jo em trobava bé i molt motivat per pujar l’ELA i MSD al sostre de Catalunya.
- Quan el Xavi va plegar, molt a prop del Canalbona, no tenia sentit seguir, però a la via Gabarró me’n vaig venir amunt!
- De sempre les crestes se’m donen molt bé, però d’ençà que soc pare vigilo una mica més.
- Enganxar un mal dia a la JJ és anar-te’n a suïcidar directament.
- A la Pica d’Estats em trobava molt bé! Va ser aquí quan la meva dona em va animar a seguir!
- Un dia de sol intens pot ser perillós per agafar una insolació però la part positiva és que les crestes es veuen molt diferent. En canvi, el vent o la boira ho poden complicar i molt!
- A la Pica, per si no acabava la JJ, vaig fer un vídeo anomenant a totes les persones a qui anaven dedicats els 30 cims de la travessa.
- Tenia clar que plegava si al coll de Sotllo no trobava a ningú que pogués comunicar-se amb el Xavi.
- Si arribo a saber el que em falta per acabar la JJ una vegada era al coll de Sotllo, t’asseguro que abandono!
- Fer càlculs de la JJ sobre una taula és molt fàcil, però sobre el terreny és completament diferent. Aquí dos i dos mai fan quatre!
- Soc una persona molt competitiva, però estic en un moment de la meva vida que amb dues hores intenses d’activitat a la muntanya moltes vegades son més que suficients.
- A nivell mental has d’estar preparat davant la JJ i t’ho has de prendre molt seriosament com una ultra. Hi ha moments que estàs mort I d’altres que tornes a ressuscitar. I no oblidar-se mai que són moltes hores d’intensitat, per tant, pots ser pell quan menys t’ho esperes.
- Psicològicament vaig tenir dos punts crítics; el primer va ser al tram 2, perquè a part de fer-se llarg, muscularment no havia tingut bones sensacions i el segon va ser al bosc de Tudela, on aquí sí, vaig tenir la sensació d’estar destrossat i amb ganes que s’acabés aquest calvari.
- La persona que diu que fer els 57 km de la JJ en 21h és excesiu, que vingui aquí i que després opini.
- Penso que qualsevol persona que faci la JJ en menys de 24 h, és un “tiempazo”
- El primer dia després de fer la JJ muscularment no tenia cap mena de molèstia. Això sí, articularment els peus i genolls destrossats. Va ser al cap de dos dies quan va sortir l’esgotament general.
Xavi:
- Personalment no soc d’aquest tipus de distàncies. Soc més de mitges o màxim una marató.
- Una vegada al pic de Gerri vam ser conscients que haguéssim pogut sortir una o fins i tot dues hores abans.
- La cresta dels mals hiverns amb un bon frontal o inclús amb una mica de llum diurna penso que es pot passar perfectament.
- Baixant del Medacorba ens vàrem equivocar de canal i ens vàrem veure obligats a tornar a pujar i baixar per la canal correcte.
- A part de la cresta dels mals hiverns i la cresta de la Pica d’Estats és interessant conèixer com és el tram 4.
- No saps per què, però les hores a la JJ van caient que dóna gust.
- Per fer la JJ en menys de 24 h has de ser àgil.
- Una vegada recuperat de l’estómac vaig tornar a pujar de l’estany d’Estats al coll de Sotllo i retrobar-me amb en Guillem per poder acompanyar-lo fins al final, però ell ja havia passat.
- Vaig gaudir de la baixada fins a Àreu amb unes sensacions molt bones i amb la conciència tranquila de que havia fet les coses ben fetes.
- Personalment, vaig estar molt a gust gran part de la travessa. La causa per la qual vàrem fer aquesta ruta, la majestuositat del recorregut i la companyia van fer que avançar fos més fàcil.
- Vàrem tenir sentiments contraposats a les 12 h de la travessa, especialment a la zona d’Aresta. Era un lloc espectacular, però el malestar estomacal, la falta d’energia i la pressió que suposava no poder acabar el repte per culpa meva, varen fer que no pogués gaudir del lloc on estava en aquells moments.
- Després de recuperar-me a l’estany d’Estats vaig tenir clar que en Guillem acabaria la travessa.
- Mentres baixava per la pista cap a Àreu el meu cap ja em deia de tornar l’any vinent per poder ser finisher de la JJ.
- Dos dies després de la JJ vaig anar amb bici de carretera, però fisícament estava esgotat.
- Després de fer part de la JJ és el moment de fer l’Ultra Pirineu.. (jajaja)
- Tinc clar que tornaré a intentar la Joan Jubany perquè vull viure la part final que no conec i alhora ser finisher.
- Ara que ja tinc el contacte d’en Jan Ballbè no descarto fer la JJ amb ell algun dia.
La JJ més personal en 30 preguntes flash:
Verd Guillem
Vermell Xavi
Un lema.
Pujar l’ELA i MSD al sostre de Catalunya.
Pujar l’ELA al sostre de Catalunya.
Un cim de la travessa.
Uf!! “Hòstia” Mmm… Punta Gabarró!
Pic d’Aresta.
Fas algun tipus de dieta?
Normalment baix en carbohidrats i zero processats.
No. Intento menjar molt equilibrat.
La JJ al juliol, agost o setembre?
Juliol.
Penso que setembre no seria mala època.
A on vas dormir la nit abans de la JJ?
Al càmping.
Al càmping d’Àreu.
Quantes hores vas dormir abans de la travessa?
Cap.
Quatre.
Vas prendre algun làctic abans de començar?
La nit abans iogurt de cabra.
No, aquell día no.
Quants litres de beguda portaves a la sortida?
Un litre i mig.
Un litre.
Quines vambes portaves?
Hoka speedboat 5.
Salomon genesis slab.
La JJ amb pals o sense?
Amb pals.
Amb pals.
Crema protectora solar o sense?
Crema protectora.
Crema, però només una vegada així portes menys pes.
Barretes o gels?
Barretes, concretament disset el dia de la JJ.
Barretes.
Prefereixes les pujades o les baixades?
Les baixades.
Les pujades.
Calor o fred?
Fred.
Fred.
Buff, cinta o gorra?
Gorra.
Res.
Sortida o posta de sol?
Sortida de sol.
Sortida de sol.
Vas utilitzar el mòbil durant la travessa?
Si.
Si.
Llac o estany?
Estany
Estany.
Isards, muflons, voltors o trencalòs?
Isards.
Isards.
És pitjor passar sed o gana durant la travessa?
És millor no passar res perquè si no ets pell, però crec que el cos té més tolerància a passar sed. Una hora sense menjar i se’t tanca l’estómac.. Mira el Xavi!
Passar sed! A mi se’m va tancar l’estómac i el que em va salvar van ser els carbohidrats de la beguda.
Què faries en cas de tempesta a la cresta dels mals hiverns?
Cagar-me viu.
Baixar a Baiau “cagant hòsties”.
En cas d’una pájara que fas?
Perdre alçada, menjar i beure.
Vaig tenir problemes estomacals, per tant, perdre alçada ràpidament, refrescar-me prop de l’estany i seguidament intentar menjar e hidratar-me.
Un lloc de la travessa per seure i gaudir del paisatge.
Ufff! Cim de Baborte.
No la vaig poder veure tota.
T’agradaria més veure l’os o el llop?
El llop.
Òstia! Penso que el llop.
Va ser més emocionant quan vas passar per la Pica d’Estats o quan vas arribar a Àreu?
A la Pica d’Estats, pel repte de pujar l’ELA i MSD al sostre de Catalunya.
Vaig abandonar al tram 4, per tant, no puc opinar.
Quina beguda prefereixes una vegada ets finisher?
Una birra.
Una birra.
Cal tenir respecte a la JJ?
Molt.
Molt.
La JJ en poques paraules.
Impressionant!
Brutal!
Vas arribar sense cap rascada a les cames?
Ja m’has vist les cames no abans?
(en Xavi sense dir res s’aixeca i m’ensenya un dels braços i les cames) i afegeix: a part de tot això que veus, vàrem sortir amb guants i vàrem arribar sense!
Em vas maleir en algun moment durant la travessa?
Sí. I tant com sí! Al Bosc de Tudela i a la Pica Estela, però en aquest segon ho va compensar l’aigua que vaig trobar.
Jo no. Tot el que vaig fer ho vaig gaudir molt i va ser un autèntic espectacle!
