Entrevista a Sabrina Solana; l’Andorrana que té el rècord femení actual a la Travessa Joan Jubany.

La Travessa Joan Jubany 2024 ja és aquí! L’estiu passat Sabrina Solana va assolir la millor marca fèmina del moment i l’única noia que a dia d’avui ha aconseguit baixar de les 24 hores (22h 36min). És per això que he decidit anar a Encamp (Andorra) i tenir-hi una xerrada. Tres-cents metres més amunt d’on he quedat amb ella, al remuntador d’Encamp, hi treballa la seva parella, en Jordi Tissier, qui li va fer costat en tot moment molt abans, durant i després de la travessa. Cal recordar que la Sabrina sortia d’una greu lesió que la va tenir apartada dos anys de la competició. Així i tot, la voluntat, l’esforç i sacrifici que hi va dedicar l’han feta una referent a la travessa Joan Jubany. La Sabrina i en Jordi van ser el duo perfecte per assolir les 22h 36min. Un repte finisher a l’abast de molt poca gent i més si es vol fer en menys de 24 hores.

Assentat a una terrassa d’un bar d’Encamp espero impacient a la noia riallera i feliç que vaig conèixer l’estiu passat a la plaça d’Àreu. Mentre penso les preguntes que li faré a la “Sabri” observo les muntanyes que s’alcen davant meu. Darrere d’elles, més endins, hi ha la cresta dels mals hiverns, que pertany al tram 3 de la travessa JJ, un dels punts crítics i dels que ha fet abandonar a més participants. De sobte arriba la rècord woman actual de la Joan Jubany. La seva cara ho diu tot, un somriure d’orella a orella i uns ulls que em transmeten el que poques corredores m’han transmès. Una noia apassionada de la competició però que per davant de tot estima i respecte a la muntanya.

Què et va semblar la Travessa?

M’esperava un repte tècnic, però la veritat és que durant els reconeixements que havíem fet unes setmanes abans, d’alguns dels trams, ens vàrem adonar que ho era encara més del que ens imaginàvem. És un recorregut molt espectacular, d’alta muntanya pràcticament durant tot el recorregut. És un terreny molt exigent i al mateix temps salvatge.

Abans de l’11 d’agost havíeu programat dues dates d’intent a la JJ, però cap de les dues va sortir bé…

La primera ho vàrem anul·lar a causa d’un problema de salut que tenia el nostre gos. No sóc una persona egoïsta i se sacrificar una ultra davant una obligació. La segona vegada va ser per causes meteorològiques. Va ser un cap de setmana que havien baixat molt les temperatures i la veritat no ens vèiem per aquelles crestes amb una sensació tèrmica de -8 C tal com havien anunciat dos dies abans.

Segons els participants els trams 3 i 5 són els més complicats de tota la travessa. Quin d’aquests dos ho és més per a tu?

Sense perdre respecte als altres trams, sens dubte el més tècnic és el 3, sobretot la zona del Roca Entravessada i la del pic de Lavans. Havíem passat per aquesta zona unes setmanes abans i això ens va permetre passar-hi amb menys dificultats. Ara bé, tot i haver fet la cresta de Roca Entravessada unes 8 vegades, és una zona on cal anar sempre amb molt de compte.

Per contra, si hagués de dir quin és el tram més “fàcil”, aquest seria l’últim, el 7, sobretot quan arribes al coll de Tudela i d’aquí baixes a Àreu. Aquests últims kilòmetres es poden fer corrent si les cames t’ho permeten. Però al mateix temps puc afirmar que fins que no s’arriba al coll de Tudela, aquesta sigui la part més pesada de tota la travesa.

L’any passat dos participants van fer la zona del Roca Entravessada de nit..

Uffffff!!! Si hi ha un punt de la travessa on no voldria passar-hi de nit seria concretament a la cresta de Roca Entravessada. No em vull ni imaginar passar-hi sense llum diürna.

Recordes algun punt crític?

A partir del coll de Sotllo, se’m va tancar l’estómac a causa de la calor. A partir d’aquest punt vaig anar tirant de gels i beguda isotònica

Cal dir que sorties d’una llarga lesió…

La veritat és que era una prova de foc després d’estar temps sense competir, i encara menys fer llarga distància. La diferència amb la majoria dels recorreguts proposats en ultradistància és que s’hi pot córrer bastant. A la JJ és tot el contrari, aquí estàs tota l’estona caminant ràpid i fent moviments molt exigents, per poder grimpar. Havia fet una travessa més curta, però semblant a la JJ on vaig patir una sobrecàrrega molt important per estar mobilitzant la musculatura de manera diferent que durant una ultra normal, i això em feia dubtar de com em trobaria aquí, i encara més després de la lesió. Realment estic molt contenta amb el meu entrenador perquè a base de molts exercicis, sacrifici i constància i també de regular els entrenaments em vaig trobar molt bé, muscularment parlant, davant un repte com aquest.

A vegades em pregunten: més de 22h per fer 57km? Com és? Quins consells donaries a altres participants que volen intentar el repte?

Primer de tot penso que el més essencial és ficar-s’hi amb coneixement de causa. Això vol dir que has de saber a on et fiques. La JJ no és una ultra normal i corrent. El terreny en sí és el que et marca el ritme. El consell que els donaria és que estiguin acostumats a terrenys tècnics i que sàpiguen orientar-se en alta muntanya, sense marcatge ni camins. També els aconsello fer algun reconeixement d’alguns dels trams per adonar-se del grau d’exigència del terreny, que no et deixa respirar en cap moment. Ah! I cal dir que per fer la JJ és importantíssim tenir una finestra de bon temps d’unes 30 hores a part de saber gestionar molt bé el menjar i sobretot la hidratació (aquí no tens cap avituallament). En resum, per ser finisher has de tenir tots els astres a favor.

Un dels enemics a la JJ és la calor

Sense dubte és un un punt que cal tenir molt en compte. En el nostre cas, pujant al Monteixo, la humitat era molt elevada i això feia que la sensació de calor fos més acusada. Així i tot recordo que la zona on vàrem acusar més la calor va ser la que va del pic d’Aresta fins al pic de Sotllo. En canvi, a l’últim tram, ja de nit, feia un vent més aviat fred que ens va obligar a protegir-nos amb els maneguets i el buff. Cal dir que segons l’hora que un decideix sortir d’Àreu i també depenent del ritme que porti, la calor, la fresca o el fred serà més acusat en un tram o en un altre.

No vàreu trobar ningú en tota la travessa?

Només tres persones a la Pica Roja! Increïble! A la resta de la JJ no vàrem trobar ningú. Sense humans, sense marques, sense avituallaments. Aquí és realment quan t’adones de veritat que ets tu i la muntanya. Això sí, en cinc ocasions vam veure grups de 30 isards, marmotes, i si haguéssim mirat sobre nostre segur que haguéssim vist voltors i algun trencalòs. El que passa que quan trepitges un terreny com la JJ has d’estar constantment concentrat, ja que no permet cap marge d’error.

El ritme el marcaves tu o en Jordi?

Primer de tot dir que va ser un treball d’equip. A la pujada potser marcava més el ritme jo perquè és el meu punt fort i a la baixada anàvem alternant. En Jordi va tenir dos punts crítics: una petita contractura al quàdriceps a la zona del Roca Entravessada i que durant la matinada va anar a més i va fer que hagués d’afluixar el ritme, i l’altre una pájara a la zona de la pica Roja. Així i tot ell és molt valent mentalment i això el va ajudar a superar-se una vegada més. En canvi, al tram 7 va ser ell qui portava sempre el ritme.

Ets una corredora de muntanya molt insistent…

Tu ja saps que feia molts dies que tenia la travessa al cap. Pel mig un calendari de curses, la pandèmia i a sobre la lesió. Semblava que la JJ s’em resistia. Puc dir que vaig tenir la santa paciència d’esperar. Finalment, després de gairebé quatre anys va arribar la recompensa. El passat 10 d’agost, un dia abans de l’intent, va ser d’aquells dies que tenia pessigolles a la panxa, que saps que la JJ finalment et dóna una oportunitat i va ser llavors quan la vaig aprofitar.

Creus que una noia que vingui sense conèixer la JJ pot baixar la teva marca?

Depèn molt del dia que es trobi i del seu nivell. Jo coneixia alguns trams i això et permet ser més eficaç a l’hora de saber per on has de passar. I per descomptat, la meteorologia és un dels factors més importants. La calor, el fred, la roca humida o inclús el vent poden ser factors determinants que et poden portar a l’èxit o al fracàs. Jo sóc de les que prefereix la calor abans que el fred. A l’hivern practico l’esquí de muntanya i les baixes temperatures em desgasten molt més físicament.

És dels reptes més durs que t’has afrontat?

La JJ és una salvatjada. Mai havia vist una ultra com aquesta, que hagués d’estar tota l’estona amb una concentració tan extrema, per això puc dir que a dia d’avui, és la més dura a la que m’he afrontat. Realment són d’aquelles experiències que no oblides mai més i que alhora et fan veure menys dificultat tècnica quan t’afrontes a altres ultres. És una mica contradictori i incoherent tot el que he dit i reconec que fer la JJ després de sortir d’una lesió va ser una bestiesa, ja que hi havia un risc molt alt de què no la pogués acabar. Per mi va ser una prova de foc per veure com estava físicament i veient que vaig aguantar ara sé que em puc afrontar a qualsevol altre ultra.

Com afecta més la JJ, físicament o mentalment?

El desgast físic no penso que sigui tan gran perquè no sempre estàs corrent, per tant, l’impacte no és constant si ho compares en altres curses. Ara bé, pel que fa a la concentració la JJ no sé què té, però t’adones que a mesura que vas avançant i van passant les hores et vas desgastant psicològicament. És molt important saber dosificar-se en tots els sentits perquè si no ho fas pots acabar fos quan menys t’ho esperes.

Com va ser la recuperació l’endemà de ser finisher?

La primera nit tot i tenir les cames estirades recordo que tenia molt dolor als genolls com acostumo a tenir després d’una ultra. Després vaig patir una retenció de líquids que em va durar dos dies, segurament causat per aquelles hores que vam estar al límit de la deshidratació. Tot al contrari de la musculatura on aquí si, em vaig recuperar la mar de bé.

Faries una JJ en solitari?

Penso que sí seria capaç, més havent-la fet una vegada, però potser ho trobaria una mica imprudent perquè és un recorregut molt llarg i alhora tècnic. A molts punts no tens cobertura de mòbil i en cas de patir qualsevol imprevist reconec que és millor anar sempre acompanyat.

Quan vas arribar a la plaça d’Àreu vas dir que no tornaries més però recordo l’endemà al matí que ja pensaves diferent.

És veritat que quan soc finisher davant un repte com aquest, acabo tan esgotada físicament i mentalment que una pensa que no tornarà més. Però després, pensant en fred, m’adono que en alguns dels trams ens ho vam prendre massa amb calma. Després d’haver fet la JJ i de conèixer molt més el terreny, amb en Jordi som conscients que podríem intentar millorar el temps, però de moment només ho hem comentat…

Per cert, felicitats perquè fa poc haș sigut finisher de la Travesera de Picos de Europa. Que tal l’experiència?

Ha sigut una experiència fantàstica en uns paisatges que encara no coneixía, amb molts trams tècnics també i desnivells dignes de la JJ. T’he de dir que qui és finisher d’una Travesera de Picos de Europa pot tenir l’esperança de ser-ho en una Joan Jubany.

La JJ més personal en 30 preguntes flash:

Un lema.   Never give up o després de certs inferns no et mata qualsevol dimoni.
Un cim de la travessa.   El Monteixo, primer del ball.
Fas algún tipus de dieta?   No, dieta natural.
La JJ al juliol, agost o setembre?   Depèn.
A on vas dormir la nit abans de la JJ?   A la furgo.
Quantes hores vas dormir abans de la travessa?   Dues.
Vas pendre algún làctic abans de començar?   No.
Quants litres de beguda portaves a la sortida?   Un litre.
Quines bambes portaves?   Hoka Mafate speed 3.
La JJ amb pals o sense?   Amb pals.
Crema protectora solar o sense?   Amb crema.
Barretes o gels?   Les dues coses.
Prefereixes les pujades o les baixades?   Les pujades.
Calor o fred?   Calor.
Buff, cinta o gorra?   Buff i cinta.
Sortida o posta de sol?   Sortida de sol.
Vas utilizar el mòbil durant la travessa?   Sí, app GPS.
Llac o estany?   Estany.
Isards, muflons, voltors o trencalòs?   Isards.
És pitjor passar sed o gana durant la travessa?   Sed.
Què faries en cas de tormenta a la cresta dels mals hiverns?   Buscar una escapatoria i baixar als Forcats.
En cas d’una pájara que fas?   Gel.
Un lloc de la travessa per assentar-te i gaudir del paisatge.   Molts.
T’agradaría més veure l’ós o el llop?   El llop.
Va ser més emocionant quan vas passar per la Pica d’Estats o quan vas arribar a Àreu?   A la plaça d’Àreu.
Quina beguda prefereixes una vegada ets finisher?   Aigua amb gas.
Cal tenir respecte a la JJ?   Moltíssim.
La JJ en poques paraules.   Crestes salvatges.
Vas arribar sense cap rascada a les cames?   Jajaja, no.
Em vas maleïr en algún moment durant la travessa?   No.

Radiografia Sabrina Solana:

2017
2ona Mític (Andorra), 112km  9.500+

2018
3era Ronda dels Cims, 170km. 13.500+

2019
1era Ultra Bastions ( 8ena general ),  100km. 7.100+
1era Mític (Andorra), 112km. 9.500+
8ena TDS (UTMB), 145km. 9.200+
1era parella mixta a Els 2.900, 70km. 6.700+

2020
Repte personal “volta Fènix” (tots els 2.900m d’Andorra + estripagecs entre altres /  30 cims en total) en 24h

2021
8ena Buff Èpic Trail (campionat del món)

2023
Travessa Joan Jubany (JJ)  22h 36min (rècord femení actual)

2024
3era Travesera Picos de Europa, 74km. 6.500+