És una travessa circular de 57,250 km amb un desnivell positiu de 6.750 m que uneix 29 o 30 cims de la Vallferrera (segons si es puja la Pica Estela o no) i que transcorre íntegrament dins el parc Natural de l’Alt Pirineu (Pallars Sobirà, Catalunya). La sortida i arribada és a la plaça major d’Àreu (1.220 m). L’hora de sortida és del tot lliure. La direcció de la ruta ha de ser en sentit contrari a les agulles del rellotge, és a dir, la sortida correcta és des d’Àreu direcció al Monteixo; per tant, una sortida d’Àreu direcció a Costuix no és vàlida. Cal dir que es tracta d’una ruta d’alta muntanya, exigent i tècnica. Apta només per aquells que busquen quelcom diferent i sortir de les aglomeracions de les curses d’avui dia. Si vols sentir-te més viu que mai, descarregar adrenalina i posar-te a prova, aquest és el teu repte.
Com neix la Joan Jubany?
En Joan Jubany és l’ànima, l’esperit i el principal motivador d’aquesta travessa.
Tot comença una tarda de juliol de l’any 2009 a Costuix, Àreu (Catalunya). Des d’aquí, observant el Monteixo i tota la resta de muntanyes de la Vallferrera, pensem en si seria possible enllaçar tots aquests cims en menys de 24 hores. En Joan, que en aquells moments està al meu costat, i que amb els seus 88 anys coneix tan i tan bé aquesta vall, ho veu com un repte totalment impossible. A partir d’aquest dia començo a estudiar la ruta i a rumiar com unir tots aquests cims. Finalment, després de set anys d’esforç i sacrifici, neix aquesta travessa coneguda com la Joan Jubany.
La ruta
Ruta molt espectacular que assoleix els cims més alts de Catalunya. L’alçada mínima és de 1.220 m (Àreu) i la màxima 3.143 m (Pica d’Estats). Una alçada mitja de 2.400 m que permet assolir 25 cims de més de 2.000 m i 5 cims de més de 3.000 m. El cercle de Baiau i el cercle de Baborte, units en una mateixa jornada, passant per la mítica Via Gabarró de la Pica d’Estats, sostre de Catalunya. Arestes, estanys, colors i sensacions que mai oblidaràs.
La temporada per poder fer aquesta travessa en modalitat running és relativament curta. La millor època és entre l’1 de juliol i el 30 de setembre. Tot i ser temporada d’estiu, cal recordar que es tracta d’un terreny alpí d’alta muntanya, per tant els canvis de temps poden ser molt ràpids i violents. El principal problema d’aquesta època de l’any són les tempestes d’estiu, sobretot si són elèctriques. Per últim, dir que davant de qualsevol dubte, ja sigui referent a les condicions físiques o psíquiques de cadascú, o per causes naturals de la muntanya o de la meteorologia, es recomana perdre alçada ràpidament i abandonar.
