Refugi de Baiau, Josep Maria Montfort 2.517 m
REFUGI LLIURE
Places: 18
Situació: Damunt d’un turó sobre l’estany superior de Baiau.
Refugi metàl·lic lliure, propietat de la FEEC, inaugurat el 20/09/1981.
Escapatòria de la travessa Joan Jubany baixant per la Portella de Baiau o la Collada dels Estanys Forcats.
Refugi metàl·lic pre-fabricat de color gris amb una ratlla vermella. Situat en un entorn esplèndid on hi passa el GR11 cosa que fa que pràcticament sempre s’hi trobi algú. Una primera porta metàl·lica seguida d’una de fusta dóna accés a aquest refugi petit però molt acollidor.
El refugi està folrat de fusta i això fa que quedi molt aïllat de la humitat que moltes vegades hi ha a l’exterior. Als costats hi ha les lliteres, amb els matalassos i mantes. Al final del refugi trobem una bona taula de fusta amb els bancs corresponents per poder-hi menjar.
Des del refugi, cap al nord i a l’horitzó, podem veure perfectament el massís de la Pica Roja. Darrere nostre s’aprecien els escarpats cims del cercle de Baiau; Sanfons, Agulla de Baiau, Pic de Baiau, Roca Entravessada i ja més a l’esquerra el pic de Medacorba. El refugi està fixat a terra amb cables de metall, que el fan completament segur.
Refugi de Vall Ferrera 1.940 m
REFUGI GUARDAT
Places: 60
Situació: Situat a l’entrada del barranc d’Areste, al peu de la Pica d’Estats.
Refugi construït i guardat entre els mesos de juliol a octubre, propietat de la FEEC, inaugurat el 22/09/1935.
Servei de menjar, beures, lliteres, matalassos, mantes, lloc per cuinar i emissora de socors.
GUARDA: Juanma Arroyo. Tel. 973 624 378 (servei disponible de 12 a 16 h) i 669 532 513. vallferrera.refugi@feec.cat
Escapatòria de la travessa Joan Jubany baixant pel Port de Boet, pel Port Vell, per l’estany d’Areste i des del coll de Sotllo.
El refugi de Vallferrera és el refugi federatiu més antic de Catalunya. Finançat i edificat gràcies a l’esforç de diverses entitats excursionistes del país, aquella borda que feia funcions de refugi de muntanya es va mantenir durant més de seixanta anys amb la mateixa estructura de pedra i pissarra característica d’aquesta vall pallaresa. Conscients que l’equipament -punt de pas, entre d’altres, de la via normal de la Pica d’Estats i del GR-11- s’havia quedat petit, la Federació, amb el suport de la Secretaria General de l’Esport, va inaugurar l’any 2010 la seva ampliació i millora. De 21 es va passar a les 60 places actuals i es va remodelar completament el menjador, cuina, habitacions i lavabos. Un canvi de dalt a baix, que de ben segur van agrair tant excursionistes com guardes. L’accés des del pont de la Molinassa (on s’hi arriba en vehicle des d’Àreu) és força curt, pel que s’hi pot accedir a peu perfectament en poca estona.
Refugi de Baborte o del “Cinquantenari” 2.340 m
REFUGI LLIURE
Places: 16
Situació: Situat a l’entrada d’aigües de l’estany de Baborte sobre un petit turó.
Refugi metàl·lic lliure, propietat de la UEC, inaugurat el 09/12/1981.
Lliteres, matalassos, mantes, lloc per cuinar i emissora de socors.
Escapatòria de la travessa Joan Jubany baixant pel coll de Baborte i pel coll de Sallente.
Refugi metàl·lic pre-fabricat de color taronja amb una ratlla verda. Des de fora no és molt atractiu ni acollidor, però si hi entrem, ens adonarem que sí que ho és. Una primera porta metàl·lica dóna accés a una mena de vestíbul petit, on podrem deixar el nostre material i el calçat, per no embrutar l’interior.
Una altra porta dóna accés a la sala principal. Aquesta sala està folrada de fusta, fet que la fa molt acollidora. Als costats hi ha les lliteres, amb matalassos i mantes. Al final del refugi trobem una bona taula de fusta amb els bancs corresponents i una petita finestra des de la qual podem veure els cims de l’oest.
El refugi es troba damunt d’un petit turó, a mig camí entre l’estany de Baborte i l’estany de Baborte de Dalt. Cap al sud, sota el refugi, una mica més allunyat, podem veure perfectament el llac Baborte i cims com el Monteixo i el Norís. En les altres direccions s’aixequen els cims del circ de Baborte. El refugi està fixat a terra amb cables de metall, que el fan completament segur.
